CONTINGUT
Fabricació
El procés de fabricació de la ceràmica grega era complex; es distingien dos moments fonamentals:
1- el modelatge
2- la decoració
Aquest doble procés era realitzat generalment per dos artistes, el ceramista i el pintor, cadascun dels quals tenia la seua funció específica i definida.
En primer lloc, un ceramista modelava a la roda del torn les parets del vas. Una vegada modelat el cos d’aquest, s’afegien posteriorment parts addicionals com les anses i el peu. Desprès d’una primera cocció un pintor decorava l’argila utilitzant un vernís i una pintura especials. Posteriorment el vas era introduït de nou en el forn per a la seua cocció definitiva.
Formes
La forma de la ceràmica estava vinculada a la seua funció. A continuació et presentem les més utilitzades:
1-Per a emmagatzemar líquids:
2- Per a transportar aigua:
3-Per a barrejar vi amb aigua: 
4- Per a beure:
5- Per a abocar líquids:
6- Per a perfums i cosmètics:
Cronología
A la ceràmica grega trobem tres moments principals:
1- Del 900 al 700 a.C.: estil geomètric
2- Del 700 al 500 a.C.: estil orientalitzant
3- De meitat del segle VI al V a.C. ceràmica àtica:
Segle VI. a.C.: arcaisme
Segle V a.C.: classicisme
Segona meitat del segle V a.C.: de fons blanc
Característiques
Estil geomètric:
Es caracteritza per un predomini de la recta sobre la corba i pel contrast d’una pintura obscura sobre un fons clar.
Al final del període apareixen figures de plantes, animals i la figura humana, representats a base d’esquemes geomètrics i abstractes.
Període orientalitzant
Predominen els dibuixos curvilinis. Apareixen els colors roig i blanc i les figures guanyen corporeïtat a base d'incisions practicades en els cossos i els vestits. A aquesta època s’introdueixen escenes i temes narratius de caràcter mitològic. Els tallers més importants estan a Corint.
Ceràmica àtica, arcaisme:
És la tècnica de figures negres sobre fons roig. Es crea el volum a base d’incisions; l' ull es pinta sempre de front i amb la pupil·la al centre. El tors es pinta de front i el cap i les cames de perfil. Els ceramistes signen les seues obres, reflex del sentiment d’individualitat.
Ceràmica àtica, classicisme:
És la tècnica de figures roges sobre fons negre. Consisteix en deixar per a les figures el fons roig de l’argila del vas i envernissar la resta. Els detalls s’assenyalen amb fines pinzellades,aconseguint així una major flexibilitat a l’expressió. L’ull ja es pinta de perfil. Les figures guanyen en naturalitat, gràcia i moviment. Es segueixen representant temes mitològics però predominant les escenes de la vida quotidiana.
Ceràmica àtica fons blanc:
La segona meitat del segle V va ser rica en innovacions i assajos. Entre els nous estils destaca el pintat en fons blanc i decorat amb figures un poc blanes o amanerades en la forma, imitades directament de la pintura més que de la ceràmica immediatament anterior, però encara amb gran puresa de línies i amb una incipient i selecta policromia.
La decoració: els temes
Les primeres manifestacions tenen una decoració geomètrica però a les èpoques posteriors s’introdueixen escenes relacionades amb la infantesa, l’educació, la vida quotidiana, les competicions atlètiques, els aspectes polítics i religiosos bé siguen ritus funeraris o temes de la mitologia.
Els temes més abundants són els de la mitologia, aquells que narren llegendes sobre deus, herois i les seues relacions amb els mortals.
La decoració: Les inscripcions
Les inscripcions que de vegades s’afegien són de diferents tipus i de gran interès per a la posteritat:
- Unes vegades donen el nom de la figura representada.
- Algunes expliquen el que diu una persona representada a la ceràmica.
- Hi ha inscripcions sense cap significat, tenien un efecte decoratiu.
- Les inscripcions més importants són les signatures dels artistes.
